El circuit integrat (IC), de vegades anomenat xip o microxip, és una hòstia semiconductora sobre la qual es fabriquen milers de microresistències, condensadors i transistors. Un circuit integrat pot funcionar com a amplificador, oscil·lador, temporitzador, comptador, memòria d'ordinador o microprocessador. Els circuits integrats específics es classifiquen en lineals (analògics) o digitals segons les aplicacions previstes.
Els CI lineals tenen sortides variables contínuament (teòricament es poden obtenir un nombre infinit d'estats), depenent del nivell del senyal d'entrada. Com el seu nom indica, el nivell del senyal de sortida és una funció lineal del nivell del senyal d'entrada. Idealment, quan la sortida instantània es representa amb l'entrada instantània, la corba apareixerà com una línia recta. Els circuits integrats lineals s'utilitzen com a amplificadors d'àudio (AF) i de radiofreqüència (RF). L'amplificador operacional és un dispositiu comú en aquestes aplicacions.
L'IC digital només funciona a diversos nivells o estats definits, en lloc d'un rang continu d'amplitud del senyal. Aquests dispositius s'utilitzen per a ordinadors, xarxes informàtiques, mòdems i comptadors de freqüència. El bloc bàsic de l'IC digital és la porta lògica, que pot processar dades binàries, és a dir, senyals amb només dos estats diferents, que s'anomenen baix (lògic 0) i alt (lògic 1).
